ZONA DE QUEMA-2

Érase una vez un comerciante de armas cuya empresa fabricaba bombas de racimo que vendía, entre otros, al gobierno de su país. Y resultó que su país firmó un convenio internacional contra esas bombas, que dejó de comprar. Entonces el comerciante denunció al gobierno por dejar de comprar esas armas (supongo que habría un contrato con la empresa fabricante que le comprometía a unas compras con sus correspondientes pagos). Y resultó que hubo un cambio de gobierno, y el nuevo presidente tuvo la ocurrencia de nombrar como ministro de Defensa a dicho comerciante de armas: ¿alguien lo puede merjorar? Ahora el comerciante, transmutado en ministro, pagará a su antigua empresa la indemnización correspondiente, un pellizquito de 40 millones de euros.

PREGUNTA: ¿de qué país y de qué época son estos hechos? ¿del quinto mundo? ¿de un pasado oscuro? La respuesta a continuación.

El Ministro de Defensa de España pagará 40 millones a su antigua empresa por prohibir las bombas de racimo.

Pedro Morenés, ministro de Defensa, fue consejero de la empresa de fabricación de armamento Instalaza entre 2005 y 2007. Después ocupó el puesto de representante hasta el 4 de octubre de 2011, según recoge el Boletín Oficial del Registro Mercantil. Instalaza fabricaba bombas de racimo.

El 31 de octubre de 2011, el diario Cinco Días reveló que Instalaza había decidido recurrir a los tribunales para pedir que el Gobierno le indemnizara con 40 millones de euros en concepto de desagravio por la prohibición del uso, almacenamiento y fabricación de las bombas de racimo en España como consecuencia de la firma del Tratado de Dublín. Sin embargo, esta empresa ya había anunciado en mayo de 2011, cuando Morenés era su representante, que pediría una compensación económica al Ejecutivo en concepto de "daño emergente y lucro cesante".

Hoy sabemos que Instalaza venderá la deuda a una tercera empresa que a su vez la revenderá y finalmente el Ministro pagará diciendo que no es su empresa la que cobra. El dinero saldrá de los impuestos de todos, naturalmente. Nuestro dinero pagando bombas que mutilan a niños. Porque las submuniciones esparcidas por las bombas fabricadas por Morenés tienen un rango de fallo de entre el 5% y 30%, por lo que pueden quedar bombas enterradas sin explotar siendo peligrosas tiempo después de terminada la guerra. Especialmente para los niños por sus formas llamativas, como pelotitas de tenis o latas de refrescos. Porque es así como las camufla la empresa del Ministro.

 ¿De verdad no había en todo el país otra persona que pudiera ser Ministro de Defensa?

€'s PÚBLICOS

PENSIONES ESCANDALOSAS
En una situació de crisi, m´escandalitzen les pensions que tenen alguns ciutadans. Evidentment que m´escandalitzen les pensions de jubilats, que no arriben a 800 euros al mes. Però no és d´aquestes pensions que vull parlar, sinó la dels politics. Zapatero, amb 51 anys, deixa la Presidència del Govern i per llei li correspon una pensió vitalícia de vora 80.000 euros a l´any. Com ell, Felipe González o José Mª Aznar també cobren la mateixa pensió. Un cas apart és el del expresident Suárez, que amb la malaltia que té ja de fa molts anys, té ben merescuda aquesta pensió, com una aportació al seu cas de dependència. Per si foren pocs els milers d´euros cobrats pels expresidents González o Aznar, aquets dos últims tenen un bon suplement a la seua modesta pensió. Aznar cobra 200.000 euros d´Endesa i González 126.500 de Gas Natural. I això, desgraciadament, no només passa a l´Estat espanyol. Als EE UU l´expresident té una paga anual de 138.000 euros, al Regne Unit de 91.000 i a França, els expresidents cobren una paga vitalícia de 18.000 euros al mes.
Per parlar d´algú més pròxim a nosaltres: Carlos Fabra pot cobrar 70.000 euros si accedeix a la presidència del Port de Castelló i José Luis Olivas, rebrà 2.900.000 euros de pensió per deixar Bankia. Algú dels qui llegeix aquest article s´imagina què són 2.900.000 euros? Per altra part, Mª Dolores Amorós, exdirectora general de la CAM, va pactar una pensió de 370.000 euros abans de perdre la faena. I la cúpula de la CAM va utilitzar un expedient de regulació d´ocupació, per aconseguir indemnitzacions milionàries.
Mentrestant, milers de dependents no tenen els drets regulats. No pose en qüestió el caràcter legal d´aquestes pensions. Certament que són legals i lícites. Però són també morals? Quan vegem que milers de persones (sobretot ancians i famílies a l´atur) no poden arribar a finals de mes amb una pensió que no cobreix les necessitats més bàsiques, és moral que alguns cobren tant? Aquestes persones amb una pensió desorbitada, no han vist mai la gent que busca als contenidors o la que va als menjadors de l´Església o a Càritas?
Ja ho deia sant Fulgenci de Ruspe: «La cobdícia ens turmenta contínuament, perquè no està mai satisfeta de les seues rapinyes». Amb tot, «l´avar com més acumula més s´empobreix». La Bíblia elogia aquells que «no accepten guany abusius i no es deixen comprar amb regals corromputs» (Is 33,15). I Jesús s´escandalitzava d´aquells que anaven darrere els diners, ja que «l´arrel de tots els mals és l´afany de diners» (Tm 6,9). Fa unes setmanes, la germana de ma mare em deia: «Jo seria partidària que els pensionistes donàrem la pensió d´un mes (i jo la primera) per intentar solucionar el problema de tantes famílies que passen gana». I això que ella, de 81 anys i víuda, cobra una misèria de pensió, al costat d´Aznar, González, Zapatero, Fabra o Olivas. I és que com deia també sant Fulgenci de Ruspe, «el generós com més dóna, més s´enriqueix».
La crisi econòmica de la nostra societat, és en bona part una crisi de valors. Uns valors que hauríem de recuperar: esforç, sacrifici, frugalitat, solidaritat, atenció al qui pateix, lluita, coratge per afrontar les dificultats... Només així podrem fer un món més just i més fratern, sense les diferències que actualment existeixen. Perquè tot allò que és legal, no necessàriament és moral. La nostra societat necessita una economia amb un rostre més humà i amb una raó ètica per afrontar els reptes de la crisi que vivim.      
Josep Miquel Bausset

La Torre de Babel

Josep Lluis Bausset

L'homo sapiens és «per se» comunicador, d´ací la importància dels mitjans de comunicació i de les converses, que afavoreixen l´intercanvi d´opinions, de debats i de reflexions. Malgrat tot, en una conversa, moltes voltes hi ha dificultats en la dicció i per tant en la comprensió, així com també en la utilització de paraules incorrectes. Dic això, perquè veient algun programa gastronòmic, he vist que quan parlaven de bresquilles, d´albercocs o de cireres, els espanyols en diuen «frutas con hueso», quan en realitat tenen pinyol i no «hueso»! Però la barbaritat més gran és quan els valencians utilitzem també «l´os» per referir-nos al pinyol! Si els espanyols no tenen la paraula pinyol, que no ens imposen el «hueso» als valencians!
Per altra part, als melons o a les tomaques, ningú no parla de fruites amb os, pel fet que tenen pepites. Una altra incorrecció que va entrant en la nostra llengua és la dels «zumos», líquid que s´obté d´exprimir una fruita carnosa com la taronja o el meló. Sort que encara conservem correctament l´expressió «suc d´anguiles», sense traduir-la d´una manera coenta, per «zumo de anguilas». A un servidor, per demanar un suc de taronja, li digueren que això era català. Al cap d´uns dies, per fer vore la incongruència que havien dit, vaig demanar un «zumo d´anguiles», que els veïns de taula van riure i comprengueren que si era correcte el suc d´anguiles, també ho era el suc de taronja.
També hi ha sovint una confusió entre trànsit i tràfic. Trànsit és l´acció de passar per la via pública (un camió bolcat impedia el trànsit), mentres que tràfic és una activitat mercantil, legal o il·legal amb un intercanvi de mercaderies. Si a les famílies, sovint, hi ha preferència per algun fill, o del fill pel pare o la mare, això em fa recordar la invasió dels bàrbars o gots: vàndals, suevs i alans. Els tres pobles van envair la península ibèrica, fent més mal que una «pedregà». Actualment, per qualificar un acte barbàric, es parla d´un acte vandàlic, oblidant que els altres bàrbars també van fer de les seues! Per què la preferència dels vàndals sobre els altres pobles bàrbars?
Finalment m´agradaria recordar que, només fa un any, l´expresident Francesc Camps, parlava del nostre País com el motor d´Espanya. I «todo era muy bonito» i ell molt coent! Pot ser un País «motor» si no paga? Referint-me a les farmàcies, que és el que conec pel fet de ser apotecari, cal dir que és una vergonya que la Generalitat diga que no té diners per pagar als farmacèutics i que els apotecaris hagen de continuar dispensant els medicaments, que paguen de la seua butxaca. Si no hi ha diners per a medicaments, per què n´hi ha per a Copes d´Amèrica i Fòrmules 1? Als meus 101 anys, no ho puc entendre!

LA TORRE DE BABEL.

Carles Capdevila
Director de l'Ara

"GENT NORMAL I PROBLEMES REALS

* Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial.

* Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir què es la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo.

* Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo.

* Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües.

* Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.

* Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva.

* Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares.

* Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.

* I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals.

* I sempre, però sempre, plantaré cara."

LA TORRE DE BABEL.

Sal·lus Herrero i Gomar (Levante)

A l´endemà de la dimissió de Camps,-quan tots els diari portaven en primera plana esta notícia, assenyalant que Rajoy sacrificava a Camps perquè no obstaculitzara la seua probable "víctòria" electoral a les generals, com a manera de soltar el llast, les contradiccions i les incongruències que atenallen al PP pels temes de corrupció-, a Canal 9 donen la "informació" completament deformada i descontextualitzada, amb eufemismes enfosquidors que ajuden a desinformar i a formar en la ignorancia, en la submissió i en el sectarisme partidista als seus televidents; en cap moment a Canal 9 s´esmenta els motius pels quals el president de la Generalitat ha dimitit, s´eludeix Gürtel, Orange Market, els tratges de Milano o Forever Young, la corrupció en els contractes, ni s´aclareix que està imputat per a ser procesat judicialment per uns pressumptes delictes de suborn; ha arribat la tempesta i els trons, sense vore els rellamps que la precedeixen, Camps dimiteix, com una cosa que cau del cel, sense cap autocrítica, ni reconeixement que s´ha equivocat en res, ni cap al·lusió a que ha mentit en el parlament i a la ciutadania quan va dir que ells es pagava els seus tratges, que no hi havia res de res ni hi hauria perquè era completament inocent, que no coneixia a Álvaro Pérez, "El Bigotes", abans que eixiren a la premsa les seues converses telefòniques dient-se "compliments", només s´admet que ha dimitit "per Rajoy i per Espanya", per a ofrenar… Els missatges -des de "la seua"- televisió eren: s´ha "sacrificat", s´ha oferit en sacrifici (com si fos el fill de Déu), en un acte de "generositat", ho ha fet per a no ser cap entrebanc per a Rajoy… però, en cap moment s´explica per què podia ser un obstacle… Recordem que des de RTVV no s´ha informat prèviament sobre el cas Gürtel, ni sobre el cas dels tratges, ni sobre les relacions de Camps amb "El Bigotes", un dels gerents d´Orange Market detingut i empresonat, i, pràcticament, no s´ha informat a RTVV sobre el processament judicial de Camps per aquests afers, sinó només de passada en el minut 19 de les Notícies i com si no anara amb ell la cosa el dia que els jutge Flor va fer públic l´auto… Ara, em pregunte, -preocupat-, per l´embolic mental que es faran els televidents de Canal 9 que no llitjen cap premsa escrita (que són legió) i sobretot els militants i els votants del PP per explicar-se la dimissió del seu lider i "excabdill"... ¿No estaran en shock permanent perquè en dos o tres dies s´ha passat de negar-ho tot a dimitir sense cap explicació convincent i amb un pèssim exemple, sense demanar excuses, ni assumir cap errada, ni la seua pròpia responsabilitat en la trama Gürtel com a president de la Generalitat que ha sigut parasitada per una corrupció que beneficiava financerament el PP de manera irregular?

De fet, de totes les declaracions fetes, només a una altre canal diferent a RTVV, eixia Rita Barberà reconeixent almenys, que Camps l´havia errat perquè s´havia juntat amb males companyies i l´havien enganyat de males manere i que l´han fet fora els "seus"; tot i que González Pons remarca que és totalment inocent, que només ha sigut per "tres tratges" (quan, han sigut dotze tratges, quatre americanes, cinc parells de sabates i quatre corbates, amb un total de més de 14.000 euros, només la punta de l´iceberg) i desitja que d´altres li dónen una "xupladeta" a la medecina que ha tastat Camps.Durant la roda de premsa de la dimissió, no es va deixar que es gravara a d´altres televisions, sense cap possible pregunta, amb un menyspreu incomensurable cap a la ciutadania i cap als periodistes, inclús un guardaespatlles es col·locà davant d´una càmera perquè no es puguera gravar cap imatge sinó des de la RTVV monopolitzada pel govern de Camps de manera implacable com un vulgar Nodo franquista, amb uns aires de creure´s per sobre dels altres i d´orgull d´animal ferit; Canal 9, a l´endemà, emet la notícia 40 minuts després de dimitir el president de la Generalitat Valenciana, com si fos una notícia "poc important" o que es vol censurar i segrestar la informació objectiva; el segon jorn, Canal 9 no dóna tampoc la notícia en les entradetes de portada, com si la dimissió del president de la Generalitat fos insignificant o es volguera esborrar o tapar, a l´entrada -simptomàticament- donen la noticia del judici a Sagunt d´un pressumpte assassí increpat per la seua pròpia familia per la problable mort de sa mare, en fer servir el que el sociòleg Bourdieu explica a "Sobre la TV", com s´utiltzen els fets i estereotips que ocorren a les perifèries socials per encobrir els delictes dels centres de poder; dónen la notícia dels efectes de la dimissió de Camps, inesperadament, enmig de les notícies amb lloançes de Rajoy que remarca que Camps ha dimitit "per la seua terra i pel seu partit" i així mostra la seua "grandesa" moral, que ha estat a l´altura de les circumstàncies, que podrá arribar al més alt dels cims en el futur, que és un ciutadà exemplar, honrat i impecable… i remarcant sobretot la presa de posició d´Alberto Fabra com a president de la Generalitat per girar full ràpidament; tot i que no ho treuen en la RTVV, el president de la Mesa de les Corts Valencianes, J. Cotino, el presenta com si fos Galileu, vol dir que Camps és un excel·lent "astrònom" , sense que ningú ho sabera? No, vol dir que ha sigut les presions de la "Inquisició" (referint-se als partits de l´oposició) les que l´han fet dimitir perquè se l´ha "obligat a confessar", no el jutge, ni Rajoy, ni el seu propi partit, ni les critiques de la ciutadania, ni la seua manca de diligència per saber que no havia d´acceptar regals de ningú, que han marcat uns "temps convulsos", com ha assenyalat el candidat a president de la Generalitat Alberto Fabra, que, amb la voluntat de rebre a les víctimes de l´accident de Metro Jesús, de reintegrar al CVC a Joan Francesc Mira, d´analitzar els contractes de Gürtel amb transparència, d´abandonar la política de gran events i fer una política social i de creació de llocs de treball, de protecció ambiental i de suport a la recerca i al valencià, etc. com hauria de ser de llei per deixar de ser una comunitat que menysprea i suprimeix el seu patrimoni cultural, lingüístic, ecològic i econòmic. El canvi de la presidencia de la Generalitat, és una necessitat per eixir d´un malson que cal deixar enrere, per a no accentuar la catástrofe econòmica, ambiental i social que ens han portat les polítiques de malversació, destrucció del territori i de malbaratament inaugurades per Zaplana i continuades per Camps fins ahir mateix; unes polítiques insostenibles en tots els àmbits que cal canviar dràsticament i substituir-les pel rigor, l´equitat social, la transparència, des dels interessos dela majoria de la ciutadania valenciana i no d´uns quants privilegiats, amb una participació social que servisca per controlar uns ´representants´ que només acaten els dictats absolutistes i mediocres dels aparells; que és el que, desgràciadament, ha sigut la fosca era de Camps -plena de "barbaritats"- que ha propiciat la seua manera obscurantista i fonamentalista de fer política antivalenciana, de malbaratar recursos i aniquilar els adversaris des d´una demonització obsessiva d´aprenent de bruixot que ara li ha arribat a ell com un bumerang, en una mena de judici final incruent a la Terra… No cal fer més llenya de l´arbre caigut, com deia Hegel, passarà a la història com un governant corrupte, anticatalanista i antivalencià, molt poc honorable, que derogà la llei d´Ús i intentà suprimir les línies en valencià; un desastre per al País Valencià, ell i tota la seua colla… El tercer jorn, RTVV substituí les Notícies per una cursa de cotxes Fórmula I; tardaré en tornar-la a posar per vore les notícies; ho reconec, només era morbo per copsar aquest boig melodrama que narra J.J. Millás, el 24 de juliol, al L-EMV, en "Al enemigo que huye…" pont d´argent, les darreres hores de Camps, un viure sense viure en ell, posant-se el tratge, ara de culpable, ara el d´inocent; i tots dos gratis; obrint de bat a bat i tancant les portes del jutjat, que m´esperen, que ja no m´esperen… Ai, quin "calvari" evitable que ens ha fet passar a tots els valencians en els darrers anys; bon vent i barca nova!

SÓLO PARA TUS OJOS...

El renovado "Movimiento Social".
José J. Santonja.

Los más jóvenes no lo conocieron, pues ya han transcurrido 35 años desde que Adolfo Suárez consiguiera que las Cortes franquistas votaran «democráticamente» su disolución. Ahora, ni los imputados dimiten.
Comenzó después el proceso constitucional, la transición, y llegó la democracia. La democracia era, para los de mi generación, la «utopía»; crecimos y fuimos a la universidad bajo el franquismo; algunos sin asistir a los campamentos del Frente de Juventudes. Ahora, parte de los de esa generación, a los que vimos más indignados cuando aquel régimen estuvo liquidado, han evolucionado, han mutado. La dirección de esas mutaciones muestra que su indignación de entonces no obedecía a las limitaciones de sus derechos, era envidia, pues después, su «inestabilidad», al igual que en biología, les ha convertido en un cáncer de la democracia: han reinstaurado el abuso del poder, con todas las triquiñuelas legales que, desprovistos de ética, van ideando.
Durante la transición se tenía más cuidado, se mantenía, al menos, la apariencia y más respeto al espíritu y a la letra de la Constitución. El extenso período de poder socialista permitió que creciera la semilla de la corrupción. Después, un renovado caudillo, Aznar, encontró abonado el terreno. Él ya no necesitaba dar la imagen de demócrata, pues desde hacía 20 años era demócrata todo lo que surgía de las urnas. Él era el máximo representante. Conocía bien que éste es un país de cortedad de miras, con extensos y convulsos períodos de absolutismos, dictaduras, pseudodemocracias, guerras civiles… que seguía sin aprender de las experiencias: adulación, folclorismo, pan y circo bastaban.
El comportamiento comprometido de algunas personas o minorías no es una conducta usual en nuestra sociedad. Desde hace siglos, los rencores y las envidias, explotadas por los dirigentes políticos y religiosos de la peor calaña, nos guían. Sobre este panorama, 34 años después, nos encontramos que la democracia real, la que permite ser ciudadano más allá del derecho de votar, no progresa, ha involucionado. Los comportamientos de muchos políticos de esta democracia y la mayoritaria respuesta social ya sublima el verticalismo franquista. Esta «nueva democracia orgánica» necesita también anular discrepancias, someter mentes. Diariamente vemos ejemplos en todo el espectro político. ¿Cómo lo consiguen? Como en la democracia orgánica, comprando voluntades, anulando, persiguiendo y condenando la diferencia. Afortunadamente, a veces fracasan. ¡Viva la discrepancia!
El poder actual se consigue no con ideas, sino llenando carteras, saciando estómagos, satisfaciendo envidias, premiando las debilidades personales. Hay dirigentes muy corruptos, aunque no lo parecen, ése es su arte, y dirigidos de bajo precio son fáciles de encontrar. Se ha construido la sociedad de la mediocridad, de la excelencia vacía, de la falta de ideas, la de la culpa es tuya, del yo más… El poder lo legalizan los votos, pero lo ejercen los intereses del poder económico y religioso. La sociedad avanza y crece como la economía de los modelos piramidales, por su autopropaganda, por la apariencia, sin conseguir valor añadido. ¡Reinan la mediocridad y muchos miserables! Resignación, no; esfuerzo, hay que transformar el modelo y alcanzar tiempos mejores. ¡Viva el
15- M!

LA TORRE DE BABEL.

EDUCACIÓ: MÉS QUE INDIGNATS.

Francesc Gisbert.

Fa uns quants anys, quan tot el món aspirava a ser ric, i podia comprar-se un cotxe o una casa a força d'hipotecar-se tota la vida, hi havia persones que parlaven de la crisi del sistema educatiu. Els professionals alertaven que l'estudi no tenia prestigi social, que faltaven docents, que molts estudiants abandonaven els instituts sense titular per posar-se a treballar d'obrers i cambrers, que calia renovar els continguts i la metodologia, que no invertir en educació destruïa el futur de la joventut… Els nostres governants, en plena bonança, estaven massa ocupats creant parcs temàtics insostenibles, polititzant la direcció tan encertada dels nostres bancs i caixes, organitzant circuits de fórmula 1 i competicions de velers per situar València en el mapa del món.

Però tots els desgavells anteriors poden dissimular-se a la perfecció, si convertim l'educació dels nostres fills en un cavall de batalla. Com? Seguint uns consells ben senzills, el decàleg del conseller ideal:

En primer lloc, és imprescindible col·locar al capdavant de la Conselleria d'Educació algú amb mà dura, segur de si mateix i de fermes conviccions. Per aconseguir-ho, has de ser una persona sense la menor capacitat de diàleg, de formes dictatorials, enemic declarat del sector públic: expedienta directors per posar fotografies teues cap per avall; instrumentalitza els inspectors com una espècie de Gestapo i policia política; nega't a acceptar ordinadors portàtils perquè provoquen miopia; exigeix que l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania s'impartisca en anglés (si els alumnes no entenen les explicacions, que s'aguanten); no dimitisques mai de la vida, ni quan el Tribunal Superior de Justícia declara il·legal aquesta decisió; ah, i el més important, desmunta el sistema públic, a poc a poc però sense pausa, per fomentar la matriculació en centres concertats. Allí, en l'empresa privada, si algun professor es queixa, l'amenacen d'enviar-lo al carrer i llestos.

En segon lloc, un bon conseller ha d'esforçar-se perquè cada vegada siga més difícil ensenyar. Augmenta el màxim d'alumnes per aula a 35, tant en pública com en concertada. Que no caben a l'aula? Per a què estan les finestres? S'obrin i que traguen els caps i les cames. A menys grups, menys professors. A menys professors, menys inversió. A menys inversió, pitjor qualitat de l'ensenyant, més massificació, més fracàs escolar.

En tercer lloc, un bon conseller no ha d'oblidar perseguir allò que funciona bé o té prestigi. Mentre que totes les estadístiques i proves externes situen la nostra autonomia a la cua en nivell educatiu, demostren amb xifres, enquestes i amb el dia a dia, que els grups d'ensenyament en valencià han obtingut, any rere any, resultats acadèmics molt superiors a la resta. La prova és que la demanda de les famílies per matricular els seus fills en valencià ha anat creixent, ininterrompudament. Una cosa que funciona, en educació, alerta roja! Un bon conseller, hi ha de posar remei. A la disminució de grups i a la massificació habitual, sumaràs l'eliminació de l'actual sistema educatiu de línies, en què els centres ofereixen als pares la possibilitat de triar entre programes d'ensenyament en valencià i en castellà (incorporació progressiva). Diràs que és car, i com que hi ha crisi, tot el món ho creurà. Un dret recollit per la Llei d'Ús i Ensenyament de l'any 1983, aprovada pel consens de tots els grups polítics, i que ara es derogarà i modificarà per voluntat d'un sol partit (tan votat com vulguen, però un sol partit).

En quart lloc, un bon conseller ha de dissimular les seues autèntiques intencions. És políticament incorrecte dir que vols carregar-te l'educació i retallar el pressupost al màxim. Dissimula amb una alternativa que sone “moderna”. Quina? Un programa trilingüe experimental, inventat a Galícia, aplicat des de fa només un any, en què les assignatures s'impartiran (teòricament) en castellà, valencià i anglés al 33%.

I si només un 5% del professorat té la titulació i els coneixements necessaris per impartir la seua assignatura (història, naturals, filosofia…) en anglés? No seria millor introduir l'anglés des de primària, a poc a poc, respectant l'actual sistema de línies, amb assignatures en llengua estrangera? Els nostres fills arribarien a secundària tenint un nivell acceptable d'anglés, que els permetria entendre les explicacions d'assignatures més complexes. No, fuig! Això seria millorar. I un bon conseller, el que ha de fer, és que el seu departament vaja cada curs, un poc, un molt pitjor.

I si la comunitat educativa es queixa, es manifesta i protesta, com ja ha anunciat? No et preocupes. El poble pensa que els mestres són uns malfaeners, que cobren sense fer res, i es posarà de part teua. A més, no heu guanyat les eleccions per golejada? La democràcia i la llibertat són cares, a primera vista. Com també és cara una educació, una sanitat i uns serveis bàsics de qualitat. Ja sé que en plena crisi, i amb els problemes que tenim, a molta gent açò li pareixerà un tema menor. Formar els nostres joves, perquè la majoria puga treballar en alguna cosa més que de peó d'obra o de cambrer (si té sort), és responsabilitat nostra.

SÓLO PARA TUS OJOS...

Vos faig arribar l'acte de presentació d'un llibre d'un bon amic.

Benvolgudes amigues, benvolguts amics:

El proper dijous, dia 5 de maig, a les 7,30 de la vesprada i al Jardí Botànic de València, presentem un llibre força compromés. Els autors estaríem molt honrats de comptar amb la vostra assistència. I, és clar, us agrairem també que difongueu la notícia per a que el llibre arribe a quan més gent millor.

SÓLO PARA TUS OJOS...

LA LISTA GÜRTEL.

José J. Santonja Lucas.

Esta primavera está triste. Los rescoldos de la crisis, con el paro, el desastre de Japón, las incertezas en África, la guerra en Libia… son las realidades dramáticas del momento, sobre las causas poco pudimos hacer, ahora debemos ayudar en sus consecuencias. Acudir a comprar el periódico el fin de semana y ver la unanimidad de titulares de prensa, de ideologías desiguales, resaltando los personajes imputados en procesos judiciales, que han sido incluidos en las listas de las próximas elecciones, es demoledor. Estamos ante un desprecio a la ciudadanía, a la que se invita a afrontar el respaldo de un proceso democrático repleto de este tipo de gentuza. ¿A quién se trata de humillar así? ¿Qué bochornosa prepotencia tienen estos políticos? La categoría de ciudadanos libres parece perdida, el neocaciquismo, la nueva democracia orgánica, basada en la dinámica interna de partidos, al menos de algunos partidos, está establecida. ¿No hay otros? ¿No existen alternativas de hombres honrados a los que elegir?

Un notable dijo que imputado no es condenado, y que es «hipocresía social» tratar de igualarlo. Aquí, no valoramos delitos para encarcelar a estos impresentables, pero existen demasiados hechos, ciertos en el dominio público, que justifican que a estos personajes no se les puede otorgar ninguna capacidad de poder para ordenar o administrar los bienes sociales. Para ellos, no somos todos sus «amiguitos del alma» a los que tratan con respeto, la mayoría solo somos «animales humanos» que pueden ejercer actividades, tener derechos u ocupar puestos, que pueden ser deseables para sus negocios y los de sus «amiguitos del alma» y entonces… no tendrán reparos.

Yo, solo animal humano, estoy cansado de ver las argucias legales, las que provocan la caducidad de delitos, fuerzan la ilegalidad de las pruebas, linchan a los jueces que les investigan y buscan la protección de los jueces amigos, para su absolución de delincuentes. ¿Qué independencia judicial puede existir, cuando se mantiene en el poder el máximo mandatario de un gobierno cuya ascendencia sobre el juez está regulada y además presume de «amistad personal»? Se preocupaba por la independencia judicial, qué cinismo.

Abusan de una sociedad ignorante de otras tropelías, a la que le reclaman el «principio de inocencia» mientras ellos se empeña en despreciarlo: son capaces de levantar falsas acusaciones, condenando de inmediato, acosando hasta el límite, desde su entramado institucional, tratando de provocar el «suicidio profesional y moral», tampoco les importaría el vital. Mientras, con su impotencia intelectual y su falta de ética, no tienen ningún reparo en montar pelotones de linchamiento que, como los que veíamos en las viejas películas del oeste, se alimentan de depravados, delincuentes, incompetentes, trepas… a los que dan cobijo y protegen en sus desenfrenos.

Así son ustedes, así actúan, lo digo yo, lo sé, solo son bazofia con poder. Hace años hubo una película que me hizo llorar, La lista de Schindler. Cuando ahora en la prensa vi sus listas, me encontré como en la película, muy mal, pues era otra lista, ahora de despreciables, La lista Gürtel.

SÓLO PARA TUS OJOS...

DE CANDIDATS I CANDIDOTS

Jesús Puig

Si a les eleccions de 1992 Clinton es repetia cada matí allò de «l´economia, estúpid!», alguns polítics valencians enceten el dia rumiant la frase «ciutadans imbècils». I potser ho si-guem; puix, des que Zaplana fou reelegit amb l´espot de l´AVE entrant a l´estació del Nord i Rus guanyà per majoria absoluta prometent dur la platja a Xàtiva, els valencians ingressàrem de penitents a la confraria de la Ingenuïtat; i, anys després, la processó continua: ara per l´aeroport sense avions (Castelló), ara pel túnel on no passa cap tren (Benimàmet), ara per la biblioteca sense llibres (Vila-real). Cap novetat, doncs, en un país on és més important fer creure que fer. Situació que explica per què tanta gent creu a qui, desafiant les lleis de la probabilitat, afirma haver-li tocat no-sé-quantes vegades la loteria, o a qui defensa «lo valencià» fent discursos en castellà... Res nou, insistisc: l´emperador va nu i la cort aplaudeix.

I així vivim l´últim tram de legislatura: entre discursos, plaques inaugurals, cintes tallades, rostres agraïts de veïns, aplaudiments i festa fartanera a base de croquetes, daus de pernil i safates de canapès. Afegiu-hi les inauguracions repetides, fenomen que cada dia s´hi dóna més (no sé si per falta de memòria o excés d´electoralisme), i les jornades de portes obertes (eufemisme que camufla les inauguracions en període electoral), i ja em direu si no hi ha polítics que queden més retratats que Correa i senyora en la boda de la filla d´Aznar a l´Escorial.

En fi, que si ells són candidats, nosaltres som candidots. Direu que no tots són iguals. Només faltaria! Però sent un mal bastant generalitzat, no cal que diga qui són els que en fan marca de la casa a això d´inaugurar obres sense acabar o sense equipament. Així que pregunte càndidament: per quina estranya raó, vinculada a les lleis de Murphy, dure el que dure una obra, s´ha d´inaugurar sense acabar vespra d´eleccions?

SÓLO PARA TUS OJOS...

REPASO A LA ACTUALIDAD.......

Más información:
http://www.facebook.com/photo.php?fbid=158489487495319&set=a.145588072118794.29664.132080526802882&theater

Más información:

http://www.facebook.com/photo.php?fbid=183276261683308&set=a.145588072118794.29664.132080526802882&theater

Sin embargo Camps asegura: " la Comunitat Valenciana se ha convertido "durante estos años en una de las regiones que más ha invertido en Educación, haciendo un esfuerzo espectacular".

Un informe del Ministerio de Educación sitúa a la C. Valenciana como la tercera autonomía con mayor ratio de estudiantes por computadora: Más de siete alumnos por ordenador en los colegios públicos.
http://www.facebook.com/album.php?fbid=146606345350300&id=132080526802882&aid=29969

Desde hace 15 años el curso escolar arranca con aulas prefabricadas. El Consell se niega a dar datos del número total de niños escolarizados en barracones.
Educación prometió erradicarlos en 2004.
Más información: http://www.facebook.com/photo.php?fbid=146607955350139&set=a.146606345350300.29969.132080526802882&theater

El gasto sanitario per cápita presupuestado para 2011 se ha reducido en todas las CCAA. La Comunidad Valenciana ha pasado de la tercera a la segunda autonomía que menos dinero destina a sanidad por persona.
Para la Federación, los presupuestos sanitarios son el "índice de la sensibilidad social" de los gobiernos autonómicos y evidencian su capacidad para asegurar la atención sanitaria de los ciudadanos, "más allá de las declaraciones habituales de autobombo".
Más información: http://www.facebook.com/album.php?aid=31272&id=132080526802882

27.386 valencianos a los que se les ha reconocido el derecho de percibir las ayudas aún no las reciben..
En 2010 una gran dependiente aún no había cobrado las ayudas que pidió en julio de 2007: "Esperan a ver si me muero"

El Consell pide información a un dependiente a los 3 años de morir. Solicita ahora a la viuda que le envíe los datos personales de su marido fallecido si quiere optar a las ayudas.
Más información: http://www.facebook.com/photo.php?fbid=151521168192151&set=a.151521044858830.31272.132080526802882&theater

El PSPV denuncia que, 4 años después, los trenes del trayecto entre Empalme y Torrent utilizan el sistema FAP, el que había hace cuatro años en el siniestro que causó 43 muertes.
El Consell incumple compromisos asumidos tras la tragedia del metro. No habrá ley de transporte ferroviario ni agencia de seguridad.

Todos los partidos, salvo el PP, se comprometen por escrito con la asociación a investigar el accidente en el que murieron 43 personas
Más información:http://www.facebook.com/photo.php?fbid=133137970030471&set=a.145361392141462.29608.132080526802882&theater

Listado de algunos impagos y retrasos en el pago:
http://www.facebook.com/photo.php?fbid=150222864988648&set=a.145588072118794.29664.132080526802882&theater

Más información:
http://www.facebook.com/photo.php?fbid=168344546509813&set=a.168344439843157.44158.132080526802882&theater

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/11/11/consell-sigue-indemnizar-dueno-solar-iban-torres-calatrava/755862.htm

Más información:
http://www.adn.es/politica/20110223/NWS-1640-EU-Calatrava-Castellon-contratacion-investigue.html
La Generalitat Valenciana estaba dispuesta a gastar los 60 millones de euros que costaba la obra.
Para Camps : Este proyecto será "una obra potente, feliz y un referente arquitectónico"
http://www.elmundo.es/elmundo/2007/12/14/valencia/1197654300.html

IU destapa otro proyecto fantasma pagado a Calatrava. Torrevieja abonó 600.000 euros por un diseño que no se hizo:
http://www.publico.es/espana/363818/iu-destapa-otro-proyecto-fantasma-pagado-a-calatrava

Más información:
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/03/02/ts-falla-ciudad-luz-construyo-ilegalmente/787154.html

Más información:
http://www.facebook.com/photo.php?fbid=199247493419518&set=a.168344439843157.44158.132080526802882&theater&pid=754783&id=132080526802882

Más información:
http://www.facebook.com/photo.php?fbid=170125182998416&set=a.168344439843157.44158.132080526802882&theater&pid=559858&id=132080526802882

Coste para organizar una edición de la Copa América: 2.000 millones de euros

El canon a pagar a Bernie Ecclestone cada año para organizar la fórmula 1: 18 millones de euros (Dinero que ingresa la Generalitat a la empresa Formula One Administration de Bernie Ecclestone, ubicada en el paraiso fiscal de la isla de Jersey)
Construcción del circuito urbano: 85 millones de euros +90 millones de canon
Inversión en 2010 para acondicionar el circuito urbano: 38, 5 millones de euros
El Consell descarta negociar para rebajar el cánon de la F1, como sí han hecho otras ciudades:
http://www.superdeporte.es/formula1/2011/02/28/consell-descarta-negociar-rebajar-canon-f1/119495.html

Coste de la visita del Papa: más de 60 millones de Euros.

Más información:
http://www.facebook.com/photo.php?fbid=133981923279409&set=a.145588072118794.29664.132080526802882&theater

Más información:
http://www..facebook.com/album.php?fbid=143777848966483&id=132080526802882&aid=29044

Más información:
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/02/20/ala-oeste-palau-generalitat/784167.html

Más información:
http://www.facebook.com/photo.php?fbid=177234365620831&set=a.176615885682679.46653.132080526802882&theater
Els impagaments de la Generalitat es multipliquen, malgrat tot es gasta cent de milers d'euros en publicitat institucional, una manera encoberta de fer publicitat per al PP:
http://www.linformatiu.com/nc/portada/detalle/articulo/el-consell-crema-les-naus-en-publicitat-institucional-malgrat-la-crisi/

FRANCISCO CAMPS, presidente de la Generalitat Valenciana
El 12 de mayo del 2010 el Tribunal Supremo reabrió el caso contra el presidente de la Generalitat Valenciana por un presunto delito de cohecho pasivo impropio.

El PSOE pide tres años de cárcel para Camps por el 'caso Gürtel'. El escrito de acusación estima que ha incurrido en cohecho propio y solicita prisión y ocho años de inhabilitación para el presidente valenciano

Por el caso Gürtel, según la Fiscalía Anticorrupción , también están imputados altos cargos de la Generalitat Valenciana por posibles delitos de: blanqueo de capitales, falsedad en documento mercantil, cohecho propio y tráfico de influencias. Entre ellos están:

Ricardo Costa, ex-secretario general del PP en la Comunitat Valenciana y ex-portavoz del PP en Les Corts.
Víctor Campos, ex-vicepresidente de la Generalitat valenciana y ex-secretario de organización del PP.
Rafael Betoret, jefe de protocolo de la diputación de Valencia y ex-jefe de gabinete de la Consellería de turismo.
David Serra, diputado y vicesecretario del PP Valenciano.
Yolanda García , ex tesorera del PP de la Comunidad Valenciana y diputada autonómica.
Cristina Ibáñez, ex administradora del PP valenciano.

Más información:
http://www.facebook.com/note.php?note_id=132128810188651

La trama Gürtel se llevó la mitad de lo que gastó Canal 9 en la visita del Papa
La oferta de Teconsa para la visita papal superaba en millones a la más barata.
La fundación V Encuentro con las Familias gastó 12 millones en la visita del Papa.
Agosto 2010, cuatro años después de la visita del Papa el Consell paga otros 2 millones de euros a la fundación V Encuentro Mundial de las Familias.
Hacienda denuncia múltiples ilegalidades en los 14 millones gastados en la visita del Papa a Valencia.
Frente a los 14,7 millones de euros que Canal 9 desembolsó para cubrir la visita del Papa a Valencia, la televisión Catalana TV 3 calcula un gasto aproximado de 1 millón de euros, y la gallega TVG 1,5 millones de euros aprox.
El centro internacional de prensa costó a Canal 9 la friolera de 3 millones de euros, mientras Cataluña sólo invertirá 200.000 euros en el suyo

Más información:
http://www.facebook.com/photo.php?fbid=143985482279053&set=a.143777848966483.29044.132080526802882&theater

Las nuevas pruebas del 'caso Gürtel' apuntalan la financiación ilegal del PP
El sumario documenta cuentas anómalas del partido en Valencia, Madrid y Galicia - Nueve cargos del PP defraudaron 3,8 millones, según la Agencia Tributaria
http://www.elpais.com/articulo/espana/nuevas/pruebas/caso/Gurtel/apuntalan/financiacion/ilegal/PP/elpepiesp/20100404elpepinac_1/Tes

Los papeles de 'El Bigotes' revelan el gasto electoral irregular del PP. El partido pagó a Orange Market 15 veces más de lo que declaró
http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/papeles/Bigotes/revelan/gasto/electoral/irregular/PP/elpepuesp/20100407elpval_1/Tes

La policía acredita con un nuevo informe la financiación ilegal del PP de Camps:
http://www.elpais.com/articulo/espana/policia/acredita/nuevo/informe/financiacion/ilegal/PP/Camps/elpepuesp/20100901elpepunac_14/Tes