VIA ARMACHI: agosto 2008

Orgull valencià i país perplex (aixó que lo de la F1 no és inclós, que ben poc se'n sap)

Podem rebentar d'orgull de ser valencians. 'Eso es malversación de fondos públicos', va dir Francisco Camps Ortiz ahir, referint-se als 180 milions d'euros que costaria la solució temporal a la falta d'aigua per a beure que estanven a punt de patir 5.000.000 d'habitants de l'àrea metropolitana barcelonina.

Ja era hora que aquest prohom genial, desaprofitat en un cantó del Levante espanyol, mostrara a la nació tot el que realment val. Ja era hora que tanta experiència acumulada començara a donar els seus fruits. Una experiència avalada per incomptables accions basades invariablement en l'interès general i sempre, sempre, marcades pel més escrupolós ús dels cabdals públics. Repassem alguns dels més destacables:

1,500.000 euros per a la manifestació 'Agua para todos' (2 hores)
1.130 milions d'euros per a la Ciutat de les Arts i de les Ciències (visite les piràmides)
460 milions d'euros per a Terra Mítica (diversió sana i negocis sanejats)'Lo que haga falta' per a la visita del pontífex (2 dies)
650.000 euros per a condicionar jardins i adorns florals de cara al pontífex (2 dies)
835.000 euros per a l'altar del pontífex (2 hores)
445 milions d'euros per a fer el Palau de les Arts (sense qualificatius)
700.000 euros per a tres torneigs de futbet per a veterans (6 dies)
540.000 euros per a despatxar Irene Papas de la Biennal (un gran paper)
1 milió d'euros per a despatxar Luigi Settembrini de la Biennal (un paperot)
11.550 milions d'euros de deute total autonòmic (no tinc paraules)
1.200 milions d'euros de deute de la RTVV (informació, entreteniment, formació)
900.000 euros a l'arquebisbat per serveis religiosos als hospitals públics (amén)
75 milions d'euros per a la carrera de bòlits de la Fórmula 1 (3 dies)
1 milió d'euros per a un concert de The Cure (2 hores)'
Lo que no està escrit' per a reparar el Palau de les Arts (2 dies plovent a lo bèstia)
408 milions d'euros per factures impagades de Sanitat de 2002 a 2004 (aguanta, que vas cobrant)
500.000 euros per a la Ciutat de les Llengües (com diu?)
2 milions d'euros per al funcionament de la 'Fundació Agua y Progreso' (sense horaris)
3 milions d'euros, desviats de Cooperació, per a la Copa Amèrica (sense complexos)
1 milió d'euros lliures d'impostos a Julio Iglesias per promocionar-nos ('Yo no soy tonto')

En honor a la veritat, cal reconèixer que Francisco Camps Ortiz no és l'il·lustre inspirador de tots aquests grans episodis valencians. Ho és, directament, dels ocorreguts des de maig de 2003. Però també, indirectament, de la resta, ja que ha sabut assimilar amb gust l'actuació d'altres refinats gestors valencians sense màcula, diguem-ne Rita Barberá. O Eduardo Zaplana. no creeeu?.

És això 'l'orgull valencià'?