SÓLO PARA TUS OJOS...

DE CANDIDATS I CANDIDOTS

Jesús Puig

Si a les eleccions de 1992 Clinton es repetia cada matí allò de «l´economia, estúpid!», alguns polítics valencians enceten el dia rumiant la frase «ciutadans imbècils». I potser ho si-guem; puix, des que Zaplana fou reelegit amb l´espot de l´AVE entrant a l´estació del Nord i Rus guanyà per majoria absoluta prometent dur la platja a Xàtiva, els valencians ingressàrem de penitents a la confraria de la Ingenuïtat; i, anys després, la processó continua: ara per l´aeroport sense avions (Castelló), ara pel túnel on no passa cap tren (Benimàmet), ara per la biblioteca sense llibres (Vila-real). Cap novetat, doncs, en un país on és més important fer creure que fer. Situació que explica per què tanta gent creu a qui, desafiant les lleis de la probabilitat, afirma haver-li tocat no-sé-quantes vegades la loteria, o a qui defensa «lo valencià» fent discursos en castellà... Res nou, insistisc: l´emperador va nu i la cort aplaudeix.

I així vivim l´últim tram de legislatura: entre discursos, plaques inaugurals, cintes tallades, rostres agraïts de veïns, aplaudiments i festa fartanera a base de croquetes, daus de pernil i safates de canapès. Afegiu-hi les inauguracions repetides, fenomen que cada dia s´hi dóna més (no sé si per falta de memòria o excés d´electoralisme), i les jornades de portes obertes (eufemisme que camufla les inauguracions en període electoral), i ja em direu si no hi ha polítics que queden més retratats que Correa i senyora en la boda de la filla d´Aznar a l´Escorial.

En fi, que si ells són candidats, nosaltres som candidots. Direu que no tots són iguals. Només faltaria! Però sent un mal bastant generalitzat, no cal que diga qui són els que en fan marca de la casa a això d´inaugurar obres sense acabar o sense equipament. Així que pregunte càndidament: per quina estranya raó, vinculada a les lleis de Murphy, dure el que dure una obra, s´ha d´inaugurar sense acabar vespra d´eleccions?