€'s PÚBLICOS

PENSIONES ESCANDALOSAS
En una situació de crisi, m´escandalitzen les pensions que tenen alguns ciutadans. Evidentment que m´escandalitzen les pensions de jubilats, que no arriben a 800 euros al mes. Però no és d´aquestes pensions que vull parlar, sinó la dels politics. Zapatero, amb 51 anys, deixa la Presidència del Govern i per llei li correspon una pensió vitalícia de vora 80.000 euros a l´any. Com ell, Felipe González o José Mª Aznar també cobren la mateixa pensió. Un cas apart és el del expresident Suárez, que amb la malaltia que té ja de fa molts anys, té ben merescuda aquesta pensió, com una aportació al seu cas de dependència. Per si foren pocs els milers d´euros cobrats pels expresidents González o Aznar, aquets dos últims tenen un bon suplement a la seua modesta pensió. Aznar cobra 200.000 euros d´Endesa i González 126.500 de Gas Natural. I això, desgraciadament, no només passa a l´Estat espanyol. Als EE UU l´expresident té una paga anual de 138.000 euros, al Regne Unit de 91.000 i a França, els expresidents cobren una paga vitalícia de 18.000 euros al mes.
Per parlar d´algú més pròxim a nosaltres: Carlos Fabra pot cobrar 70.000 euros si accedeix a la presidència del Port de Castelló i José Luis Olivas, rebrà 2.900.000 euros de pensió per deixar Bankia. Algú dels qui llegeix aquest article s´imagina què són 2.900.000 euros? Per altra part, Mª Dolores Amorós, exdirectora general de la CAM, va pactar una pensió de 370.000 euros abans de perdre la faena. I la cúpula de la CAM va utilitzar un expedient de regulació d´ocupació, per aconseguir indemnitzacions milionàries.
Mentrestant, milers de dependents no tenen els drets regulats. No pose en qüestió el caràcter legal d´aquestes pensions. Certament que són legals i lícites. Però són també morals? Quan vegem que milers de persones (sobretot ancians i famílies a l´atur) no poden arribar a finals de mes amb una pensió que no cobreix les necessitats més bàsiques, és moral que alguns cobren tant? Aquestes persones amb una pensió desorbitada, no han vist mai la gent que busca als contenidors o la que va als menjadors de l´Església o a Càritas?
Ja ho deia sant Fulgenci de Ruspe: «La cobdícia ens turmenta contínuament, perquè no està mai satisfeta de les seues rapinyes». Amb tot, «l´avar com més acumula més s´empobreix». La Bíblia elogia aquells que «no accepten guany abusius i no es deixen comprar amb regals corromputs» (Is 33,15). I Jesús s´escandalitzava d´aquells que anaven darrere els diners, ja que «l´arrel de tots els mals és l´afany de diners» (Tm 6,9). Fa unes setmanes, la germana de ma mare em deia: «Jo seria partidària que els pensionistes donàrem la pensió d´un mes (i jo la primera) per intentar solucionar el problema de tantes famílies que passen gana». I això que ella, de 81 anys i víuda, cobra una misèria de pensió, al costat d´Aznar, González, Zapatero, Fabra o Olivas. I és que com deia també sant Fulgenci de Ruspe, «el generós com més dóna, més s´enriqueix».
La crisi econòmica de la nostra societat, és en bona part una crisi de valors. Uns valors que hauríem de recuperar: esforç, sacrifici, frugalitat, solidaritat, atenció al qui pateix, lluita, coratge per afrontar les dificultats... Només així podrem fer un món més just i més fratern, sense les diferències que actualment existeixen. Perquè tot allò que és legal, no necessàriament és moral. La nostra societat necessita una economia amb un rostre més humà i amb una raó ètica per afrontar els reptes de la crisi que vivim.      
Josep Miquel Bausset