ZONA DE QUEMA-2

Així denuncia el Salm 58, la violència dels qui tenen llavis que “semblen punyals”. I el 63, els que “tiren com fletxes paraules verinoses”.

He recordat aquests Salms, per la multa de 2000 euros a un jove valencià (Levante 20 d’agost) per insultar els jugadors del Reial Madrid quan eixien de Mestalla.

És evident que els insults demostren la falta de diàleg i de respecte a l’adversari. Però com és que alguns polítics poden insultar impunement? L’últim cas (conegut!) ha estat el d’Alfonso Rus i el menyspreu als votants d’EU. Abans el de la presidenta Esperanza Aguirre i el seu “habría que matarlos”, en referència als arquitectes! També va ser comentat fa uns anys, l’insult del qui fou alcalde de Getafe, el socialista Pedro Castro, que anomenà “tontos de los cojones a los que votan a la derecha”. O les de l’alcalde popular de Valladolid, Javier León de la Riva, que, referint-se a la que va ser ministra de Sanitat, Leire Pajín digué: “Cada vez que le veo la cara y esos morritos pienso lo mismo, pero no lo voy a decir aquí”. Amb raó alguns polítics es posen la mà davant la boca quan parlen! Però què poc de fiar són, quan tenen por a què puguem saber el que diuen!

En la mateixa línia que el jove valencià multat amb 2000 euros, van ser les declaracions de la presidenta de Madrid Esperanza Aguirre: “Hemos tenido la inmensa suerte de darle un puesto a IU, quitándoselo al hijoputa”. La “perla” de la presidenta Aguirre, anava dedicada a Fernando Serrano, un dels exconsellers de Caja Madrid, també del PP!
Més a prop nostre tenim les declaracions de Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló, que anomenà “Hijo de puta” al diputat socialista Francesc Colomer, i el desig “de orinar en la sede de Izquierda Unida”. O la seua filla i el “que se jodan”. O les del president de la Diputació de València, Alfonso Rus, anomenant “gilipolles als professors que diuen “aleshores o gairebé” i les ganes que tenia de “rematar-los”. I encara afegia: “em vaig quedar a gust amb eixos pocavergonyes”. O el senyor Cotino, que dirigint-se a la diputada de Compromís Mònica Oltra, assegurà “que si fora son pare tindria vergonya de tindre una filla com vostè, però com possiblement no el coneix”. Molt graciós i molt edificant! I G. Pons referint-se al pres d’ETA malalt de càncer: “Por duro que sea ver a una bestia fuera de la cárcel”!!

Però no s’acaben ací les perles! El diputat Tardà, d’ERC cridà “muiga el Borbó” i Manuel Fraga demanava que als nacionalistes (no als espanyols!) “los habrían de colgar de algun sitio”. José Bono, del PSOE, deia que “los del propio partido son unos hijos de puta” i José Mª Aznar afirmava que “los votos que no van al PP, van a ETA”, al mateix temps que acusava a Rodríguez Zapatero de “ser cómplice de terroristas”. O l’impresentable que volia violar la diputada Mireia Mollà!!!

Certament que l’insult no és un bon camí per afavorir la bona convivència. L’Evangeli ens ensenya a utilitzar un llenguatge respectuós: “Aquell qui diga al seu germà, Estúpid, serà condemnat” (Mt 5:22) i Sant Pau: “lluny de la vostra boca ira, ultratges” (Col 3:8)

També el papa Benet XVI urgeix a treballar “sempre dins del respecte i en una perspectiva d’educaciót”. I Sant Pau exhortava als cristians, a que “no insulten a ningú” (Tt 3; 2) aconsellant-los ser “pacífics i moderats” i a mostrar “una gran dolcesa”.

Alguns polítics (que massa vegades parlen guiats més per les vísceres que pel cervell) haurien de retrobar el respecte per l’adversari i intentar no caure en l’insult o el menyspreu. I si han multat al jove valencià, que comencen a multar també als polítics que insulten!!

Josep Miquel Bausset