POLITICA & ALTURA

El passat cap de setmana, va tindre lloc a Algemesí, el IV Aplec de la Comunitat Valenciana de Muixerangues. Eixa formula de projectar el món de les muixerangues a la nostra terra, va sorgir a l’any 2005 de la mà de Els Negrets de l’Alcúdia, amb l’intenció d’ajuntar Colles Muixerangueres per a compartir inquietuds, tècnica, i valors de convivència; a més a més, no cal fer referència a la màxima capital que ens ocupa: mantindre vives les arrels de la nostra cultura.

El primer Aplec, va tindre lloc a l’Alcúdia; el segon, a Sueca; el tercer a Gandia. En tots, s’ha rebut el recolzament del ajuntaments respectius, econòmic i presencial. Per al quart Aplec, tots esperàvem que fora especial. Perquè? Molt senzill. Algemesí és la “cuna” de les muixerangues al País Valencià, el “guru” en construccions humanes a La Ribera, el espill on tots hem volgut reflexar-nos. I resulta que ara, ens sentim decepcionats. El ajuntament no va fer el recolzament econòmic que calia; el alcalde, no va tindre a bé assistir a un acte tan nostre; i al final, el públic, no va ser el que haguera pogut ser.

És una llàstima que l’altura política d’alguns dirigents, no arribe a superar la torre més xicoteta d’una muixeranga. Ningú pot negar que les muixerangues formen part de la nostra història i de la nostra cultura, però, pareix ser que als politics de dretes(tinc raons per a pensar-ho), no és mou l’il·lusió per aquest tipus de manifestacions; Què passa? som selectius amb la memòria? És just, això?

La Muixeranga en Algemesí, ha sigut un símbol durant molts anys, precisament fa poc de temps, nomenada una de les 7 meravelles de la Comunitat Valenciana, i el alcalde no asomà el “morro” en un Aplec organitzat al seu poble per els seus muixeranguers, ¿?. No hem pareix bé. A ningú li va parèixer bé. Recorde que, caminant al costat d’un muixeranguer d’algemesí, hem traslladava l’esperança de que al arribar a la Plaça Major, el ajuntament estiguera obert...Sols volien això...Però no; estava tancat. És trist, amics; molt trist.

Algú deuria dir-li al senyor alcalde, Vicent R. García Mont, que els politics deurien prendre eixample de les muixerangues, del seu ànim de superació, del seu esforç, i per damunt de tot, del emprenyi en preservar les arrels i les tradicions més arcaiques de la nostra cultura. Que extrapolar les tendències politiques de les muixerangues és una obligació de tots, per a no caure en el error de medir-nos en etapes electorals. Que les nostres costums, formen part del temps, del poble i de la nostra terra, i no dels colors de ningú, ni del gust particular d’uns pocs.

Algú deuria dir-li al senyor alcalde, Vicent R. García Mont, que, malgrat la seua particular forma d’obviar-nos, fou un gran espectacle; al seu poble, a la seua plaça, a la seua casa. L’organització de La Nova Muixeranga, fou senzillament magnifica; la participació de Els Boixos de l’Olleria, La Muixeranga de Sueca, La Construcció de La Safor, i Els Negrets de L’Alcúdia, fou espectacular. També digne de destacar els ànims de La Muixeranga de Carcaixent, que va acudir de manera presencial. Tot i això, ningun membre de la corporació.

El riu baixa ple de maderes podrides, i faltes de respete, i restes de fe, i absències insultants, i reflexes alterats, i vents aliens, i ànimes trencades, i comparacions desequilibrades, i veus captives, i somriures insultants, i fiances falses, i dimonis d’altres èpoques, i confiances descosides, i capitans sense vaixell, i escuses que parpadejen, i raons insostenibles, i llàgrimes de cine B, i distancies estúpides, i odis orgullosos.... Tan fàcil que seria que baixara sols aigua clara i transparent.